Anàlisi del capítol 1 i 2: “Les Tic a l’Educació Infantil”

En aquesta entrada m’agradaria fer un anàlisi sobre el llibre Les TIC a l’Educació infantil, escrit per Jordi Cases i M.Roser Torrescasana.

El primer capítol és una breu introducció sobre la relació de les Tic i l’escola. Ací ens plantegen els canvis que a sofert la societat degut a la revolució digital, uns canvis que ja no tenen volta arrere i que cada vegada estan més presents en les nostres vides.

La lectura d’aquest capítol ens fa conscients d’una cosa, i és que els alumnes que ens arribaran a classe coneixeran molts aspectes de les TIC, i això no ho podrem evitar, ja que aquests hauran nascut en un món envoltat per aquestes tecnologies. Per tant l’escola deu adaptar-se a les necessitats d’aquests xiquets i oferir-los uns aprenentatges realment significatius per a ells, encara que això supose canvis en l’estructura de l’escola.

Pel que fa al segon capítol, anomenat Aportacions de les TIC a l’Educació Infantil, trobem que es relaciona les Tic amb el procés de desenvolupament dels xiquets. És important dir que a banda dels pares (que són els estímuls més importants que rep el nen durant els primers anys de vida), també l’escola exerceix una gran influència sobre el xiquet, ja que és en aquest entorn on es donaran una sèrie d’interaccions que marcaran el desenvolupament del xiquet. Els autors del llibre destaquen que és molt important que en l’aprenentatge de les TIC es donen interaccions amb persones (mestre o companys) que els donen suports i, per tant, possibilitats de desenvolupament.

L’apartat on es parla del PCC m’ha paregut molt interessant perquè he vist clarament tots els continguts de les tres àrees curriculars que tenen relació amb les TIC. Així ens adonem que qualsevol activitat, que relacionaríem primer amb les matemàtiques o amb la llengua, també té relació amb les noves tecnologies.

D’altra banda pense que el paper del mestre és el més important en aquest tema perquè aquest és l’encarregat d’introduir les TIC a les aules i de donar-li l’utilitat que es mereixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Sempre s’ha de tindre en compte tot el que els alumnes ja coneixen perquè moltes vegades són ells mateixos els que ens ofereixen situacions d’aprenentatge de les que podem traure molt de profit. A més, les noves tecnologies no només serveixen per a treballar en classe, sinó que també ens poden servir per a oferir als pares informació sobre els aprenentatges del seus fills, o com a eina de comunicació entre pares i mestres.

Com a conclusió, pense que tots els mestres deuríem d’obrir els ulls davant les noves tecnologies, ja que aquestes ens ofereixen un món ple de recursos per a oferir als nostres alumnes. A més l’evolució en el món de les tecnologies és ja inevitable i és important interpretar-ho com un avanç, és a dir, un recurs que incorporar a les nostres aules que ens pot ser molt útil en la nostra tasca de mestres.