En aquesta ocasió m’agradaria retornar a la qüestió del llibre Les TIC a l’Educació Infantil dels autors Jordi Cases i M.Roser Torrescasana. del que vaig parlar en l’entrada del dilluns dia 7d’abril. En aquest cas tractarem l’anàlisi dels capítols 4 i 5 d’aquest llibre, ja que aquests aporten idees molt interessants que m’agradaria comentar.
Al capítol 4, anomenat Organització i gestió de recursos TIC es planteja un ampli debat que gira al voltant de la idea de si es deu crear aules d’ordinadors, o si pel contrari es deuen integrar els ordinadors a les aules corrents. En aquest llibre es defensa la idea de la integració dels ordinadors a les aules, ja que aquesta es una forma d’incorporar d’una forma definitiva dels TIC per a poder fer ús d’elles habitualment en la feina diària.
Pel que fa a la meua opinió personal, crec que aquesta és l’opció més encertada, perquè pense que tindre ordinadors a classe és una forma de millorar la tasca educativa que es realitza a l’escola. Encara que per a poder aconseguir aquest objectiu, l’actitud dels mestres davant les noves tecnologies deu ser positiva a fi de poder valorar els avantatges que ens ofereixen les TIC dins l’aula.
D’altra banda se’ns mostra a l’equip directiu, els coordinadors, la comissió d’informàtica i el claustre de mestres com els encarregats d’impulsar el projecte TIC de l’escola i de portar-lo endavant. La integració de les noves tecnologies a l’escola no deu ser una tasca d’una persona, sinó que ha de ser un projecte cooperatiu en el que tothom s’involucre i col·labore en tot allò que puga, ja que la introducció dels ordinadors a les aules implicarà un canvi de metodologia a l’escola.
També se’ns plantegen quines són les necessitats i l’equipament informàtic necessari per poder dur a terme un bon projecte TIC a l’escola, encara que desgraciadament, no tots els centres disposen d’aquestes eines per poder treballar amb projectes d’aquest tipus. La proposta que fan aquests autors per a la integració de les TIC a les tasques quotidianes de l’aula, és que cadascuna dispose de quatre ordinadors connectats a la xarxa d’internet. Aquesta opció afavoriria l’autonomia dels alumnes en la realització de les tasques i permetria un ajust més encertat per als diferents nivells d’aprenentatge de cada xiquet. A més, aquesta opció la podríem completar amb altres eines com els escàners o les impressores, les quals ens permetrien la impressió immediata de materials interessants que podem trobar a la xarxa o que els xiquets porten de casa.
També trobem altres eines importants com el canó de projecció per poder visualitzar diferents tipus de materials; la càmera de fotos i vídeo que ens donaria opció en qualsevol moment de poder enregistrar tot allò que els nostres alumnes fan i després poder mostrar-ho als pares; i per últim trobaríem les pantalles tàctils que poden ser una bona solució per als xiquets amb problemes de psicomotricitat fina.
Per acabar ja amb el capítol 4 m’agradaria dir que m’ha semblat molt interessant la importància que li donen a l’organització de l’aula a l’hora d’incorporar les TIC als centres, ja que és molt important definir l’espai i el temps que ocuparan per poder obtindre uns resultats òptims. Considere important haver aprés com seria una bona organització tant d’un aula d’ordinadors, com d’un aula on introduïm les TIC.
En referència al capítol 5 trobem que se’ns fa un recorregut, com bé indica el seu títol (Programari i recursos didàctics) pels programes i recursos bàsics que tenim a la nostra mà i que ens ofereixen un ampli ventall d’opcions per a integrar i treballar amb els xiquets les noves tecnologies.
En quant al llistat de programari més habitual que podem utilitzar a les aules apareixen programes tan bàsics com el Word o l’OpenOffice, és a dir, processadors de text que els xiquets poden utilitzar sense cap dificultat per començar a familiaritzar-se amb l’escriptura en l’ordinador. També tenim el Paint i el KidPix que son programes de dibuix on els xiquets poden experimentar el plaer de dibuixar directament a l’ordinador. A l’hora de fer una projecció d’imatges o una presentació a classe podem fer ús del PowerPoint o l’OpenOffice Impress. En canvi altres programes com el Clic o el JClic que en permeten la creació d’activitats per tal de repassar, practicar, memoritzar o ampliar diferents activitats que s’estiguen treballant a classe.
Cal dir que tots aquests programes ja els coneixia , perquè abans ja havia tingut l’opció de poder treballar amb ells. Com a novetat m’agradaria destacar els programes de tractament d’imatge PaintShop, ACDC i Grimp; i d’altra els d’enregistrament de so com l’Audacity i CoolEdit perquè no els coneixia abans de llegir aquest llibre.
Dit açò m’agradaria destacar les quatre pàgines web que més m’han cridat l’atenció pels seus continguts:
Al capítol 4, anomenat Organització i gestió de recursos TIC es planteja un ampli debat que gira al voltant de la idea de si es deu crear aules d’ordinadors, o si pel contrari es deuen integrar els ordinadors a les aules corrents. En aquest llibre es defensa la idea de la integració dels ordinadors a les aules, ja que aquesta es una forma d’incorporar d’una forma definitiva dels TIC per a poder fer ús d’elles habitualment en la feina diària.
Pel que fa a la meua opinió personal, crec que aquesta és l’opció més encertada, perquè pense que tindre ordinadors a classe és una forma de millorar la tasca educativa que es realitza a l’escola. Encara que per a poder aconseguir aquest objectiu, l’actitud dels mestres davant les noves tecnologies deu ser positiva a fi de poder valorar els avantatges que ens ofereixen les TIC dins l’aula.
D’altra banda se’ns mostra a l’equip directiu, els coordinadors, la comissió d’informàtica i el claustre de mestres com els encarregats d’impulsar el projecte TIC de l’escola i de portar-lo endavant. La integració de les noves tecnologies a l’escola no deu ser una tasca d’una persona, sinó que ha de ser un projecte cooperatiu en el que tothom s’involucre i col·labore en tot allò que puga, ja que la introducció dels ordinadors a les aules implicarà un canvi de metodologia a l’escola.
També se’ns plantegen quines són les necessitats i l’equipament informàtic necessari per poder dur a terme un bon projecte TIC a l’escola, encara que desgraciadament, no tots els centres disposen d’aquestes eines per poder treballar amb projectes d’aquest tipus. La proposta que fan aquests autors per a la integració de les TIC a les tasques quotidianes de l’aula, és que cadascuna dispose de quatre ordinadors connectats a la xarxa d’internet. Aquesta opció afavoriria l’autonomia dels alumnes en la realització de les tasques i permetria un ajust més encertat per als diferents nivells d’aprenentatge de cada xiquet. A més, aquesta opció la podríem completar amb altres eines com els escàners o les impressores, les quals ens permetrien la impressió immediata de materials interessants que podem trobar a la xarxa o que els xiquets porten de casa.
També trobem altres eines importants com el canó de projecció per poder visualitzar diferents tipus de materials; la càmera de fotos i vídeo que ens donaria opció en qualsevol moment de poder enregistrar tot allò que els nostres alumnes fan i després poder mostrar-ho als pares; i per últim trobaríem les pantalles tàctils que poden ser una bona solució per als xiquets amb problemes de psicomotricitat fina.
Per acabar ja amb el capítol 4 m’agradaria dir que m’ha semblat molt interessant la importància que li donen a l’organització de l’aula a l’hora d’incorporar les TIC als centres, ja que és molt important definir l’espai i el temps que ocuparan per poder obtindre uns resultats òptims. Considere important haver aprés com seria una bona organització tant d’un aula d’ordinadors, com d’un aula on introduïm les TIC.
En referència al capítol 5 trobem que se’ns fa un recorregut, com bé indica el seu títol (Programari i recursos didàctics) pels programes i recursos bàsics que tenim a la nostra mà i que ens ofereixen un ampli ventall d’opcions per a integrar i treballar amb els xiquets les noves tecnologies.
En quant al llistat de programari més habitual que podem utilitzar a les aules apareixen programes tan bàsics com el Word o l’OpenOffice, és a dir, processadors de text que els xiquets poden utilitzar sense cap dificultat per començar a familiaritzar-se amb l’escriptura en l’ordinador. També tenim el Paint i el KidPix que son programes de dibuix on els xiquets poden experimentar el plaer de dibuixar directament a l’ordinador. A l’hora de fer una projecció d’imatges o una presentació a classe podem fer ús del PowerPoint o l’OpenOffice Impress. En canvi altres programes com el Clic o el JClic que en permeten la creació d’activitats per tal de repassar, practicar, memoritzar o ampliar diferents activitats que s’estiguen treballant a classe.
Cal dir que tots aquests programes ja els coneixia , perquè abans ja havia tingut l’opció de poder treballar amb ells. Com a novetat m’agradaria destacar els programes de tractament d’imatge PaintShop, ACDC i Grimp; i d’altra els d’enregistrament de so com l’Audacity i CoolEdit perquè no els coneixia abans de llegir aquest llibre.
Dit açò m’agradaria destacar les quatre pàgines web que més m’han cridat l’atenció pels seus continguts:
- http://www.edu365.cat/ Una de les coses més interessants que té aquesta web és que podem trobar múltiples recursos per a treballar en tots els cicles i etapes. N’hi ha moltes activitats didàctiques per a treballar aspectes com les matemàtiques, la música, el nostre cos, la lectoescriptura, etc. Resulta prou interessant perquè
és una manera diferent de treballar aquestes matèries, i allunyar-nos un poc de les típiques fitxes. M’agradaria destacar l’apartat dels Contes de Tom i Laia, perquè m’han paregut molt interessants i a més les il·lustracions són interactives i això els fa més divertits.
- http://www.xtec.es/~ragusti/ordinad/ordinad.htm Aquesta pàgina es mostra l’ús pedagògic que pot tindre un ordinador a l’aula d’infantil, ja que aquest sol resultar una eina molt atractiva per als nens/es i serveix per reforçar, complementar o ampliar els temes treballats en les diferents àrees curriculars. Es fan proposte
s per a crear un racó de l’ordinador on es pot treballar individualment o en grup, la qual cosa els farà prendre decisions com alternar l'ús del teclat o del ratolí, etc.
- http://www.xtec.es/zercanigo/ticedinfantil.htm En aquesta pàgina trobarem tot un recull d’activitats JClic de les matèries de llengua catalana i castellana, matemàtiques, coneixement del medi i educació artística. A més també n’hi ha un apartat destinat per als jocs didàctics. Degut a la
quantitat d’activitats que ens ofereix la pàgina, seria convenient mirar-les i seqüenciar-les per tal de que s’ajusten al màxim a la feina diària de classe. - http://www.xtec.es/centres/a8040060/cibercanconer/ciber.htm Per últim he
seleccionat aquesta pàgina perquè és una opció interessant a la que recórrer quan vulguem ampliar el nostre cançoner personal. M’ha agradat molt les cançons que he escoltat, ja que totes són en català, i a banda moltes d’elles no les coneixia.
Per tant després d’haver llegit aquests dos capítols i haver visitat les pàgines web nomenades anteriorment puc dir que aquest treball ha fet consolidar encara més la meua opinió sobre les TIC. Continue pensant que és molt important la integració de les noves tecnologies als centres docents per la quantitat d’opcions que ens ofereixen per a millorar la nostra tasca com a mestres.
Crec que la integració de les TIC a les aules no és una tasca gens difícil, perquè n’hi ha una infinitat d’opcions per a poder fer-ho; les úniques dificultats que se’ns fiquen al mig són, principalment, els recursos econòmics dels que dispose el centre, ja que molts col·legis no poden permitir-se les despeses que suposa la creació d’un aula “ideal”, és a dir, tindre quatre ordinadors, impressores, càmeres de foto i vídeo,... Després també entra en joc l’actitud i les ganes de treballar amb les TIC que tinga el mestre/a, però pense, que poc a poc aquest aspecte va millorant i deu continuar així per a poder aconseguir una integració completa de les noves tecnologies a les escoles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario